Joan Adrià Pistola sempre va a més!

Als seus 35 estius ens regala un diari del seu moment actual a través de cançons. I sí, tenen nu-metal de MID, banda iniciàtica de Joan Adrià Pistola (Manacor, 1990) amb un poc de grollerisme cool curtit els darrers anys amb Mo beim! I sobretot, moltes, moltes, moltes hores de fer voltes al tarro sol a casa.

Ara bé, aquí ja anam cap a un altra banda, com anuncia uns dels temes, que no representa el pols de la resta de temes que conformen (P)ODI d’aquest 2025 (autoeditat però amb es suport de Matalàs Records), llarg durada, lluny d’aquell «Somni, fet, realitat» del 2021. Aqui hi ha un territori propi, ben reconeixible i madur que ha sorprès tothom per la seva qualitat compositiva i instrumental, especialment venint d’una persona que confessa obertament que només ha tocat els instruments, guitarra i baix, per gravar aquest grapat de peces.

Idò què podem esperar d’una persona que se n’adona que, a partir d’un badall del matí, és capaç de generar els seus screemos tan benparits.

Costumista a «Pogo a sa coa des cruce», «Díselo, bro» o «No me vull liar»; agitador social a «No te puc sofrir», «Payaso», «Estic cansat» o «Rabier». Com si vols «Doble racció», el single post àlbum que li va pegar publicar aprofitant es subidón de l’àlbum (segons ell mateix, “un poc estrany, pentura, tan seguit… LA LOKURA KURA”). Quin Joan Adrià estimes més? Potser ets com nosaltres i et quedes amb tots.

Col·laboració de luxe a dos temes per part de Zorro Gris (alter ego de Sus Mateu), raper d’ampli espectre musical que no es casa amb ningú i es du bé amb tothom, tu ja me diràs com ho fa. També scratches marca Abel Peset aka Habel a «No te puc sofrir», baix de Juanito Gallego a «Pavarrotti», i guitarra del seu germà Roger Pistola a «Cap a una altra banda». I portadón de Norman Sánchez.

Aviat més sorpreses d’aquest talent in crescendo.